Arran dels accidents que van tenir lloc en grans vaixells com el del Titanic en què hi va haver milers de víctimes mortals, els governs van decidir regular l’aprenentatge del personal que va en els vaixells.

L’any 1978 l’IMO (Organització Marítima Internacional) organitza una conferència a Londres i planteja la Convenció Internacional a Estàndards de formació, Titulació i Vigilància per a la gent de la mar (STCW), crea un conjunt estàndard de qualificació mínima per capitans, oficials i personal de grans vaixells. Entra en vigor el 1984 sent esmenada el 1995 i novament el 2010

Aquesta convenció STCW de 1978 va ser la primera a establir els requisits bàsics per a l’aprenentatge, titulació i vigilància per gent de mar a escala internacional.

Aquesta formació i certificació no només és necessària i obligatòria per a mariners, patrons i capitans, ho serà també per a tot el personal de bord de qualsevol mena de vaixell: personal de restauració, allotjament, administració, màquines, manteniment, espectacles, neteja, etc. del sector marítim.

Esmenes de Manila (Actualització Convenció STCW)

L’any 2010 la OMI va iniciar un conjunt de noves esmenes “Les esmenes de Manila”. S’aproven el 25 de juliol d’aquest any en una convenció celebrada a Manila. Aquestes esmenes eren necessàries per mantenir actualitzats els estàndards en relació amb requisits tecnològics i operacionals dels nous vaixells. Les Esmenes de Manila van entrar en vigor l’1 de gener 2012, amb un període de transició fins al 2017.

Les esmenes de Manila introdueixen canvis que afecten els certificats de suficiència de Formació Bàsica en Seguretat, Embarcacions de Supervivència i Bots de Rescat No Ràpids, Pots de Rescat Ràpids i Avançat en Lluita Contra Incendis, als quals es refereix el capítol VI de l’annex al Conveni STCW, els quals han passat a tenir caducitat i han de realitzar cursos d’actualització cada cinc anys.