El passat divendres 9 de desembre vam fer l’última sortida de pràctiques per a patrons d’embarcacions d’esbarjo amb atribucions ampliades a illes i vela, abans de començar les festes nadalenques.

Per molt que vagi i vingui a les nostres illes, tant a Mallorca, Menorca com les Pitiüses, tinc la sensació que són completament diferents en cada època de l’any i l’encant no es resumeix només a l’època estival on potser la massificació és un dels seus condicionants.

Aquest és un dels motius pels quals els alumnes i tot en el més rigorós hivern es troben sorpresos al trobar-nos amb el mateix escenari però amb un altre decorat, i és per això una bona raó per fer les pràctiques durant tot l’any.

Sens dubte i des del meu punt de vista, com a instructor, una bona manera d’aprendre en el que consisteix, com s’ha d’organitzar i que punts hem de tenir en compte a l’hora de fer-nos a la mar amb la idea de passar 3 singladures a bord.

Si a tot això li sumem el que jo sempre he dit que “el vaixell el fa la tripulació” tenim sens dubte garantia d’una bonica experiència de la qual en molts casos surten amistats duradores.

Així va ser en aquesta pràctica on després d’una travessia amb el vent just per alternar vela i motor arribem a un Fornells decorat de Nadal on ens vam poder prendre una xocolata calentet uns, un gintònic altres per reposar forces i tornar a casa.

La travessia ens ensenya, entre altres coses, a valorar aquells petits detalls que té el fer vida a l’aire lliure i que a causa del dia a dia que portem de vegades no som capaços de donar-nos compte: una sortida, una posta de sol, una conjunció planetària, dormir a coberta sota la volta celeste o simplement gaudir de la companyia d’una família de dofins mulars que jugant amb les ones de la proa del vaixell ens agraeixen ser-hi. Aquests companys de viatge mai deixen de sorprendre’ns i com en les tripulacions dels navilis del segle XVII sembla que aixequen amb la seva presència l’ànim i auguren bons presagis.

Després de vint hores de navegació arribem a la badia de Fornells a les 17:00 amb les últimes llums del crepuscle, armem i arriem el bot entre tots amb ganes ja de baixar a terra i fer un brindis per la nostra arribada. Com ja us he comentat, tot ens indicava que el Nadal era present i en aquesta època de l’any Fornells sembla ensopit. Un bar ens acull on dins quatre pescadors de “Ses Illes” entren en calor amb un bon rom anyenc. La copa ens obre la gana i vam decidir anar a “es Mercadal” població que està a només deu quilòmetres de Fornells.

Allà una pizzeria molt coneguda ens va recomfortar, però no és una pizzeria qualsevol. Els que us hi deixeu caure podreu provar-ne una amb una varietat autòctona de bolets i ceba caramel·litzada (no recordo el seu nom!).

Amb l’estómac ple vam iniciar la tornada. El silenci regna a bord, mentrestant vam sortir de la badia a negra nit, allunyant-nos de la cardinal que recomana mantenir allunyat dels baixos que hi ha a l’entrada del port natural. El silenci va impregnat de nostàlgia, ens ho hem passat bé i les milles que anem posant per mitjà fan que el far de Cavalleria es vegi ja lluny. Tots sabem que és el principi de la fi d’aquesta petita aventura.

Raúl Serrano

Cap d’Estudis