Travessar els colors de la Mediterrània (Experiència d’unes pràctiques de PER a Illes Balears)

Hi ha experiències que mai s’obliden, que s’instal·len permanentment en la nostra memòria, experiències que travessen cadascun dels nostres sentits i perduren per a tota la vida. Experiències sensorials que després de reconèixer una olor, sentir una brisa o un raig de sol ens traslladen directament a moments viscuts. Solcar els colors de la Mediterrània entre la península i les Illes Balears és una d’elles.

Són les vuit del vespre d’un divendres d’agost estem al Port Olímpic de Barcelona. El sol encara aguanta al seu lloc, gran, brillant i amb una calidesa afable. Al veler està tot a punt per partir rumb Mallorca. Puja l’últim company, deixem anar amarratges i vam salpar. Comença el viatge.

A poc a poc, el port és cada vegada més petit, Barcelona es converteix en una filera de llums, l’emblemàtica arquitectura de la capital catalana és encara fàcilment recognoscible: el telefèric de Montjuïc, l’hotel Vela, les Torres Mapfre … i finalment, la costa catalana ens diu adéu. Mirem cap a popa i la immensitat del mar enlluerna. Llibertat. Evasió. Bufa el vent, lleuger, agradable i des de fa una estona, ja hem hissat veles.

Aproximadament unes quinze hores ens separen del nostre destí. Cada un pren la seva posició. El mar estableix un comportament humà que dista del mundanal enrenou de la ciutat. El silenci és el protagonista i el mariner ho sap, el respecta i ho gaudeix.

Ja no es veu terra, el mar està tranquil i el cel clar, naveguem, escoltem, mirem i comentem acompanyats pel vaivé de les onades. Som 10 a bord, vuit futurs mariners que estan realitzant les pràctiques del PER habilitades per a vela, el capità i jo.

El blau del mar és fort, intens, unes quantes milles ens separen ja de Barcelona. Mentrestant, el sol comença a posar-se en l’infinit, on s’ajunten mar i cel, i amb la seva marxa va tenyint el cel d’una amalgama de colors que sembla gairebé impossible: ataronjats, vermellosos, rosats i blaus es barregen amb els últims escletxes de els raigs de sol. El mar abraça cadascun d’aquests reflexos, són els colors de la Mediterrània.

Cau la nit. Els torns ja estan decidits. La nit és un altre espectacle, sense contaminació lumínica s’aprecia una lluna brillant i un cel ple d’estrelles. Cels només possibles de veure en alta mar o enmig del desert. Algú assenyala la constel·lació del Drac que amb la seva cua intenta separar l’óssa major de la menor. I el Triangle d’estiu, fàcilment visible en aquesta època de l’any, Altair, Deneb i Vega brillen amb intensitat marcant els vèrtexs. Júpiter i Mart també es deixen veure amb seguretat. Silenci … s’escolta el silenci, se senten els sons de la Mediterrània …

Mentre el vaixell segueix lentament el seu rumb, a la cabina sents com et bressola el mar, com t’envolta aquest vaivé de la mar, un ritme lent i plaent que quan t’has adonat ja és un altre dia.

En coberta, el mariner de guàrdia diu que en unes quatre hores arribarem al Port de Sóller. El sol ja comença a saludar i el perfum de la mar s’endinsa en el cos. Respir profundament com per portar sempre amb mi aquesta aroma a la Mediterrània. Prenem un cafè, avancem amb un mar tranquil i un sol cada vegada més alt. Uns llegeixen, altres parlen i de cop i volta, uns dofins ens acompanyen. Pura vida.

La silueta de Mallorca es veu vagament a l’horitzó. Ens donem un bany a alta mar. Revitalitzant, l’aigua en la immensitat està més freda. La sal, la mar, el sol s’adoben la pell, és el perquè d’aquests tons mariners tan enamoradissos.

Arribem a l’altura de la Dragonera, illot protegit com a Parc Natural, a la part alta del qual s’aixeca un far. Ens envolten alts penya-segats. Petites casetes de pescadors vesteixen petites ribes rocoses de la Serra de Tramuntana. Diuen que és perillós navegar per aquest pas, que no pot travessar-se amb mal temps, ja que està sembrat d’esculls perillosos.

Enfilem el Port de Sóller ben entrat el migdia. Després de vorejar part de la costa de la Tramuntana, s’obre la petita badia de Sóller, únic refugi de la costa nord-est de Mallorca, un port natural que conforme t’endinses sembla traslladar-te a una altra època. El far del port a l’esquerra i la muntanya a la dreta, ens donen la benvinguda. Deixem el vaixell, trepitgem terra i el vaivé de la Mediterrània encara ens acompanya.